Paviments sanitaris a Barcelona
Els paviments sanitaris, són revestiments de terres dissenyats per a àrees sanitàries, o entorns d'higiene, com banys, cuines, a hospitals i laboratoris, on la neteja i la resistència a la humitat són crucials. Aquests paviments estan dissenyats per complir estàndards específics d'higiene, resistència i durabilitat, solen ser fàcils de netejar i mantenir, gràcies a les seves propietats i característiques.
Característiques dels paviments sanitaris
◦ Resistència a productes químics: Han de resistir l'exposició a productes de neteja forts i desinfectants sense degradar-se.
◦ Fàcil de netejar: La seva superfície ha de ser llisa i no porosa per evitar l'acumulació de brutícia i facilitar-ne la neteja.
◦ Antimicrobians: Alguns paviments inclouen tractaments antimicrobians que ajuden a prevenir la proliferació de bacteris i fongs.
◦ Durabilitat: Necessiten ser resistents al desgast i al trànsit constant, especialment en entorns d'alt ús com hospitals i cuines.
◦ Impermeabilitat: La impermeabilitat és crucial per evitar l'absorció de líquids i contaminants.
◦ Seguretat: Heu de tenir propietats antideslitzants per prevenir accidents, especialment en àrees on es pot treballar amb líquids.
◦ Estètica: Tot i que la funcionalitat és primordial, també es poden dissenyar per ser estèticament agradables, integrant-se bé amb la decoració de l'entorn.
Són resistents a la humitat, gràcies a la seva impermeabilitat, que no permet que líquids en general penetrin a la superfície, d'aquesta manera es preveu la proliferació de bacteris i fongs. Són superfícies fàcils de netejar i desinfectar per mantenir nivells d'higiene alts. Superfícies llises i no poroses faciliten la neteja en aquests àmbits sanitaris.
També han de ser resistents a qualsevol químic, justament per la desinfecció i higiene necessària amb múltiples productes desinfectants, però també a laboratoris oa zones d'assaig, on és habitual l'ús de substàncies químiques.
Per prevenir els accidents, és important que la superfície sigui antilliscant, especialment en àrees on el sòl es pugui mullar. Són resistents a impactes i d'alta durabilitat, ja que el trànsit és constant i l'ús dels sòls al sector sanitari pateix un desgast continuat, per això aquest tipus de paviments ha de mantenir les seves propietats al llarg del temps.
>Resines epoxi d'alta qualitat, el material dependrà de l'aplicació específica i els requisits de l'entorn que cal treballar.
Tipus comuns de paviments sanitaris:
◦ Vinil homogeni: Molt utilitzat en hospitals i laboratoris per la seva resistència i facilitat de neteja.
◦ Resina epoxi: Paviments continus, sense juntes, cosa que evita l'acumulació de brutícia i bacteris. Molt resistent i durador.
◦ Poliuretà: Paviments poliuretà, similar a l'epoxi, però més flexible, cosa que el fa adequat per a àrees amb variacions de temperatura.
◦ Linòleum: Material natural amb propietats antibacterianes innates. Es fa servir en àrees que requereixen un control d'higiene rigorós.
◦ Ceràmica i porcellana: Usades en àrees que necessiten una alta resistència a productes químics i facilitat de neteja, com ara laboratoris i cuines industrials.
Aplicacions:
◦ Hospitals i clíniques: Per mantenir un entorn estèril i evitar infeccions nosocomials.
◦ Indústries alimentàries: A fàbriques, cuines i llocs on es manipulen aliments, per assegurar la innocuïtat alimentària.
◦ Laboratoris: On es requereix un ambient controlat i lliure de contaminants.
◦ Farmàcies: Per assegurar la puresa dels productes farmacèutics.
L'elecció del paviment sanitari adequat depèn del tipus d'entorn, l'ús específic i els requisits de neteja i seguretat de l'àrea.
